Ara més que mai confiança
Després d anar paint l aflorament de personatges sense ètica i que vivien de la democràcia no en ella,hem de confiar més que mai en la gent que treballa en l administració en plantilla o be amb càrrec polític.
Gent la majoria que treballa per el seu poble, ciutat, país i que creu firmament en la democràcia i en el servir al ciutadà que indirectament l ha posat allà amb els seus vots.
Gent que per el be del sistema que representat han de tornar a ser els autèntics protagonistes del dia a dia amb i només per la seva feina.
Per això i aclarin que ni sóc regidor de n lloc ni funcionari ni res per l estil si no una persona més sense feina, m agradaria que com mai en les properes eleccions l arbre no ens tapes el bosc i anessim a votar asiduament en blanc ,a un partit el que és vulgui pero anari ,per que creiem en el sistema i en la majoria de la gent que el representa i no ens hem convertit en persones indiferents, o de ment tancada, o impotents devant de tota la situació,envers tot el contrari gent enfadada però que raona i lluita per el que creu i que no passa de tot ni permetrà que un altre petitó amb bigoti d d aquest perillosos que ens ha donat l història ens fulmini la democràcia.
Gent la majoria que treballa per el seu poble, ciutat, país i que creu firmament en la democràcia i en el servir al ciutadà que indirectament l ha posat allà amb els seus vots.
Gent que per el be del sistema que representat han de tornar a ser els autèntics protagonistes del dia a dia amb i només per la seva feina.
Per això i aclarin que ni sóc regidor de n lloc ni funcionari ni res per l estil si no una persona més sense feina, m agradaria que com mai en les properes eleccions l arbre no ens tapes el bosc i anessim a votar asiduament en blanc ,a un partit el que és vulgui pero anari ,per que creiem en el sistema i en la majoria de la gent que el representa i no ens hem convertit en persones indiferents, o de ment tancada, o impotents devant de tota la situació,envers tot el contrari gent enfadada però que raona i lluita per el que creu i que no passa de tot ni permetrà que un altre petitó amb bigoti d d aquest perillosos que ens ha donat l història ens fulmini la democràcia.
Companya Mar
Prop de mar així és un sentir una manera de ser
Mirada profunda, pensament humit
Dolça ma acarona càlida en la nit el son de l’Infant dormit
Així es en trencar l’onada bressol de meva infantessa.
Ser que meu destí quotidià de tu em farà allunyar
Mes mai sortiràs de meu cor i ànima.
A tu vell pescador et dec tota inspiració
La meva lluita diària des de el primer bot del llit
No n’és comparable a com dins la mar teu esperit.
Melancòlica , romàntica, perversa, enfadada
Mil una cares de color i forma, d’expressivitat
Tot d’una vas canviant, però sempre la terra acabes acaronant.
Teu cim blanc i espumós trencant ple de sal
Cicatriu de quelcom desengany amorós
Quantes nits al teu vot, teu bressol m’ha parlat
Infinits sentiments compartits, de joiosos i de trists
Tu diari del meu pensament aquell que en tinta no flueix
Amiga fidel que avui sens travessar els murs de la modernitat
A tu no em puc acostar.
Per tu suplico que els fums de nostre locomocio, i les vies de comunicació
Arribi el dia que em deixin acostar fisicament a tú.
Més nomes espero que la infantesa fruit de la meva llevor
Pugui accedir a tu amb pas lliure com n’es meu record .
Xavier Avellaneda
Mirada profunda, pensament humit
Dolça ma acarona càlida en la nit el son de l’Infant dormit
Així es en trencar l’onada bressol de meva infantessa.
Ser que meu destí quotidià de tu em farà allunyar
Mes mai sortiràs de meu cor i ànima.
A tu vell pescador et dec tota inspiració
La meva lluita diària des de el primer bot del llit
No n’és comparable a com dins la mar teu esperit.
Melancòlica , romàntica, perversa, enfadada
Mil una cares de color i forma, d’expressivitat
Tot d’una vas canviant, però sempre la terra acabes acaronant.
Teu cim blanc i espumós trencant ple de sal
Cicatriu de quelcom desengany amorós
Quantes nits al teu vot, teu bressol m’ha parlat
Infinits sentiments compartits, de joiosos i de trists
Tu diari del meu pensament aquell que en tinta no flueix
Amiga fidel que avui sens travessar els murs de la modernitat
A tu no em puc acostar.
Per tu suplico que els fums de nostre locomocio, i les vies de comunicació
Arribi el dia que em deixin acostar fisicament a tú.
Més nomes espero que la infantesa fruit de la meva llevor
Pugui accedir a tu amb pas lliure com n’es meu record .
Xavier Avellaneda
Si la PAU no ve a tu ves a buscar-la
Com va dir Abraham Lincoln “gairebé totes les persones són tan felices com volen ser-ho”. Vagi per endavant que la meva situació no era tan crítica com aquell que és troba en mig de la pobresa , la guerra o la desesperació absoluta , encara que inclús hi ha gent que en aquestes situacions sap trobar la pau pròpia i la felicitat esporàdica.
Jo tan sols vaig abandonar el lloc on vivia per que un dia a la feina i per tercer cop em deien que el meu caràcter havia canviat molt i no era normal en mi , la meva irritabilitat , la manca de paciència i la pèrdua de tolerància en moltes de les meves opinions i actuacions i vaig decidir eradicar-ho.
Vivia a Premià de Mar en mig de un soroll constant produït per l acumulació de habitants per mts 2, i el fet de que una minoria va decidir viure a la seva manera important-li molt poc els demes , els seus horaris la seva musica les seves festes , els decibels de la salsa a topa els crits, etc... dia rere dia sumat a l impotència de la manca de resposta de la policia municipal per les seves pròpies limitacions mes que per manca de voluntat.
Vers tot això ara he recuperat el meu caràcter habitual, i manera de ser la meva pau interior que em permet veure les coses amb mes prismes base de tota tolerància, por to amb mi l afecta de els amics que deixo allà i als que els desitjo el millor en la seva tasca diària dels dimarts.
Per que ja ho deia Schopenhauer “el que es essencial per la felicitat de la vida es el que un té en ell mateix” jo ara torno a poder ser per poder donar ja que ” només tenim la felicitat que hem donat” ( Pailleron).
Xavier Avellaneda Puerto
La Palma de Cervelló
Jo tan sols vaig abandonar el lloc on vivia per que un dia a la feina i per tercer cop em deien que el meu caràcter havia canviat molt i no era normal en mi , la meva irritabilitat , la manca de paciència i la pèrdua de tolerància en moltes de les meves opinions i actuacions i vaig decidir eradicar-ho.
Vivia a Premià de Mar en mig de un soroll constant produït per l acumulació de habitants per mts 2, i el fet de que una minoria va decidir viure a la seva manera important-li molt poc els demes , els seus horaris la seva musica les seves festes , els decibels de la salsa a topa els crits, etc... dia rere dia sumat a l impotència de la manca de resposta de la policia municipal per les seves pròpies limitacions mes que per manca de voluntat.
Vers tot això ara he recuperat el meu caràcter habitual, i manera de ser la meva pau interior que em permet veure les coses amb mes prismes base de tota tolerància, por to amb mi l afecta de els amics que deixo allà i als que els desitjo el millor en la seva tasca diària dels dimarts.
Per que ja ho deia Schopenhauer “el que es essencial per la felicitat de la vida es el que un té en ell mateix” jo ara torno a poder ser per poder donar ja que ” només tenim la felicitat que hem donat” ( Pailleron).
Xavier Avellaneda Puerto
La Palma de Cervelló
Subscriure's a:
Missatges (Atom)