Companya Mar

Prop de mar així és un sentir una manera de ser
Mirada profunda, pensament humit
Dolça ma acarona càlida en la nit el son de l’Infant dormit
Així es en trencar l’onada bressol de meva infantessa.

Ser que meu destí quotidià de tu em farà allunyar
Mes mai sortiràs de meu cor i ànima.
A tu vell pescador et dec tota inspiració
La meva lluita diària des de el primer bot del llit
No n’és comparable a com dins la mar teu esperit.

Melancòlica , romàntica, perversa, enfadada
Mil una cares de color i forma, d’expressivitat
Tot d’una vas canviant, però sempre la terra acabes acaronant.

Teu cim blanc i espumós trencant ple de sal
Cicatriu de quelcom desengany amorós
Quantes nits al teu vot, teu bressol m’ha parlat
Infinits sentiments compartits, de joiosos i de trists

Tu diari del meu pensament aquell que en tinta no flueix
Amiga fidel que avui sens travessar els murs de la modernitat
A tu no em puc acostar.

Per tu suplico que els fums de nostre locomocio, i les vies de comunicació
Arribi el dia que em deixin acostar fisicament a tú.
Més nomes espero que la infantesa fruit de la meva llevor
Pugui accedir a tu amb pas lliure com n’es meu record .

Xavier Avellaneda