Com va dir Abraham Lincoln “gairebé totes les persones són tan felices com volen ser-ho”. Vagi per endavant que la meva situació no era tan crítica com aquell que és troba en mig de la pobresa , la guerra o la desesperació absoluta , encara que inclús hi ha gent que en aquestes situacions sap trobar la pau pròpia i la felicitat esporàdica.
Jo tan sols vaig abandonar el lloc on vivia per que un dia a la feina i per tercer cop em deien que el meu caràcter havia canviat molt i no era normal en mi , la meva irritabilitat , la manca de paciència i la pèrdua de tolerància en moltes de les meves opinions i actuacions i vaig decidir eradicar-ho.
Vivia a Premià de Mar en mig de un soroll constant produït per l acumulació de habitants per mts 2, i el fet de que una minoria va decidir viure a la seva manera important-li molt poc els demes , els seus horaris la seva musica les seves festes , els decibels de la salsa a topa els crits, etc... dia rere dia sumat a l impotència de la manca de resposta de la policia municipal per les seves pròpies limitacions mes que per manca de voluntat.
Vers tot això ara he recuperat el meu caràcter habitual, i manera de ser la meva pau interior que em permet veure les coses amb mes prismes base de tota tolerància, por to amb mi l afecta de els amics que deixo allà i als que els desitjo el millor en la seva tasca diària dels dimarts.
Per que ja ho deia Schopenhauer “el que es essencial per la felicitat de la vida es el que un té en ell mateix” jo ara torno a poder ser per poder donar ja que ” només tenim la felicitat que hem donat” ( Pailleron).
Xavier Avellaneda Puerto
La Palma de Cervelló
Jo tan sols vaig abandonar el lloc on vivia per que un dia a la feina i per tercer cop em deien que el meu caràcter havia canviat molt i no era normal en mi , la meva irritabilitat , la manca de paciència i la pèrdua de tolerància en moltes de les meves opinions i actuacions i vaig decidir eradicar-ho.
Vivia a Premià de Mar en mig de un soroll constant produït per l acumulació de habitants per mts 2, i el fet de que una minoria va decidir viure a la seva manera important-li molt poc els demes , els seus horaris la seva musica les seves festes , els decibels de la salsa a topa els crits, etc... dia rere dia sumat a l impotència de la manca de resposta de la policia municipal per les seves pròpies limitacions mes que per manca de voluntat.
Vers tot això ara he recuperat el meu caràcter habitual, i manera de ser la meva pau interior que em permet veure les coses amb mes prismes base de tota tolerància, por to amb mi l afecta de els amics que deixo allà i als que els desitjo el millor en la seva tasca diària dels dimarts.
Per que ja ho deia Schopenhauer “el que es essencial per la felicitat de la vida es el que un té en ell mateix” jo ara torno a poder ser per poder donar ja que ” només tenim la felicitat que hem donat” ( Pailleron).
Xavier Avellaneda Puerto
La Palma de Cervelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada